dilluns, 9 de juliol de 2012

PRIMER PREMI


CAU FEBRER (Joanaina Font)

Cau febrer, la nit se’m menja,
s’escorcen els ossos,
i la sàvia embruta el llum de la tauleta de nit,
el roig de la sang, el soroll etern del riu
que, a vessar de gorgs, em parla.
Cau febrer
i el vers, com l’heura, segueix ferint
i el detall, subtilment, segueix lligant-me
i tot és un buit ple de silencis
que punyen, tot és un fil que encara em nua
perquè no m’has deixat anar.
Per què no m’has deixat anar?
Cau febrer i tanmateix
em sostinc en el teu tacte. Pots, però,
fer-lo tot teu. Pren-lo. Usa’l. Pren-me
com si fos fang i la pell, l’argila,
perquè aquí,
el desglaç infinit d’aquest desgavell
que salvatgement m’enfonsa
segueix portant el teu nom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada